Documents

logo lupulina cat colorEl cultiu del llúpol

Benvingut al apassionant món del cultiu del llúpol, una planta que no et deixaràindiferent. Per la seva força i resistència, per la seva bellesa,… i sobretot pels seus aromes!

 

On plantar?


Sòl: La planta de llúpol necessita una terra fèrtil i que dreni bé. Evitarem zones on l’aigua tingui tendència a

estancar-se després de la pluja, o si plantem en un test, posaremuna capa de grava al fons per assegurar un bon drenatge.
Abans de plantar, aprofitarem per treballar i airejar bé la terra, i incorporarem compost de qualitat o fems molt compostats.
llupuls5Llum: El llúpol vol llum i hores de sol per fer una bona floració. No hem d’oblidar, però, que ens trobem  al  límit  meridional  de  la  zona  de  distribució  natural  d’un  planta  que  creix  bé  en  països  com Alemanya o Anglaterra. Així doncs, a casa nostra podriafins i tot tenir excés d’insolació si la plantem per exemple al costat de parets blanques mirant a sud.
Estructura: És una planta enfiladissa que creix en espiral envoltant altres plantes per pujar buscant la  llum.  Caldrà  doncs  que  li  donem  un  suport  per  enfilar-se.  Quant  més  creixement  vertical  pugui desenvolupar la planta, més floració tindrem. A partir d’aquí, cadascú ha d’utilitzar el seu enginy segons les possibilitats físiques del seu espai.
Una opció molt corrent és lligar cordills des de la base de la planta fins a un suport elevat, com la barana d’un balcó. Si disposem de 5 o 6 metres d’alçada, posarem 2 o 3 cordills per planta, separats 1 metre a la part alta, deixant que s’hi enredin 2 o 3 brots o tiges a cada cordill. Per 3 o 4 metres posarem 4 o 5 cordills, per tal de repartir el creixement, i sempre amb 2 o 3 brots per cordill. La separació a la part alta dels cordill és necessària per evitar que els brots laterals que farà la planta a mitjans d’estiu s’enredin entre ells. El filferro no és aconsellable ja que amb el sol s’escalfa i pot cremar la planta.
L’altre opció, si no disposem de cap punt elevat on lligar els cordills, és utilitzar malla com les que posen als horts per les mongeteres o de l’estil d’una xarxa de porteria de futbol. Col·loquem malla ben tibada  entre  dos  arbres  o  dos  suports  i  fins  a  uns  2  metres  d’alçada.  La  planta  utilitzarà  tots  els  eixos verticals de la malla o xarxa per enfilar-s’hi i crearà una capa densa de vegetació sobre tota ella.
En qualsevol de les dues tècniques, si tenim pocs metres d’alçada, podem tallar les puntes de les tiges quan aquestes superin la part mes alta del suport, propiciant així el creixement de les branques laterals que són les que realment produeixen les flors.
D’altra  banda,  si  plantem  a  prop  d’una  paret,  hi  ha  d’haver  espai  suficient  entre  aquesta  i l’estructura per permetre una bona ventilació d’aire i alhora evitar el fregament de la planta amb la paret.
Vent: El vent és un factor important a tenir en compte. Forts vents a la primavera poden trencar la punta de les tiges, endarrerint el creixement vertical, i a l’estiu poden ressecar massa la planta i les flors i fins i tot fer caure l’estructura quan la planta pesi molt. En regions amb vents forts i freqüents, plantarem en punts a raser d’aquests.
Brises i vents suaus, en canvi, són convenients per la bona salut de les plantes ja que escurcen els períodes humits posteriors a la pluja o la rosada. Intentarem doncs plantar en llocs ben ventilats i evitarem racons humits on tindríem més problemes amb fongs parasitant les nostres plantes. 


Com plantar?

llupuls3Farem un forat al terra d’entre 15 i 20 centímetres de profunditat i hi posarem el rizoma. La mida i la forma d’aquest depenen molt de la varietat i l’origen. Si el rizoma és allargat i cilíndric, el col·locarem dins el forat en posició horitzontal. Si en canvi té una forma més o menys cònica, amb un extrem gruixut i l’altre  molt  més  prim,  aleshores  el  posarem  de  peu  amb  la  part  gruixuda  a  sota.  Davant  del  dubte,  el plantarem de tal manera que els brots blancs que despunten vagin capa dalt. Seguidament taparem amb terra fins que el rizoma quedi enterrat uns 10 centímetres. Opcionalment podem posar una última capa de 2 o 3 centímetres de terra negra o compost a dalt de tot que ajudarà a retenir la humitat del sòl.
Si plantem més d’un rizoma, deixarem un metre de distància entre ells si són de la mateixa varietat (o més si l’espai ho permet) i preferiblement 1,5 metres o més si són de varietats diferents.


Com cuidar-les?

llupuls4Aigua: El llúpol necessita força aigua durant l’època de creixement, però cal tenir sempre present que no li agrada la terra entollada. La regularitat del rec dependrà molt del clima i del tipus de terreny. El regarem poc i sovint la primera temporada, i sobretot les primeres setmanes, quan encara tindrà poques arrels i poc profundes, com si es tractés d’una tomatera. Les plantes adultes, en canvi, tindran arrels molt profundes, i per tant farem recs més abundants però distanciats en el temps, com amb els arbres fruiters.
Sempre quan reguem evitarem esquitxar amb aigua i/o terra mullada les fulles baixes, ja que això propicia l’aparició de fongs.
Enfilar: A  mesura  que  els  nous  brots  arribin  a  una  llargada  de  dos  pams,  els  hem  d’ajudar  a enredar-se pels cordills, girant sempre en el sentit de les agulles del rellotge. Quan ja tinguem 2 o 3 tiges enfilades per cada cordill, si surten més brots els tallarem. Si el suport donat a la planta és una malla o xarxa, aleshores deixarem uns 5 o 6 brots per planta i tallarem la resta, si n’hi han.
Malalties: Els problemes més comuns amb el llúpol són deguts als fongs (míldiu i oïdi), el pugó i l’aranya roja. Per a tots ells el millor és la prevenció. Per evitar l’aparició de fongs, cal evitar humitats: com ja  hem  dit,  deixar  espai  entre  plantes  per  facilitar  la  ventilació,  no  mullar  les  fulles  quan  reguem,…  I també ajudarà si tallem les branques i fulles inferiors que toquin a terra.
Contra el pugó i l’aranya roja el millor remei són els seus enemics naturals, per tant evitarem l’ús d’insecticides  que  eliminarien  també  els  seus  depredadors.  Les  marietes  i  les  seves  larves  són  eficients devoradores de pugons, per tant les portarem sobre les nostres plantes sempre que en trobem alguna pel pati o l’hort.
Sempre que trobem alguna fulla o brot amb aspecte estrany l’arrancarem abans que el problema avanci. Si vols pots enviar-nos una fotografia per intentar identificar-ne el problema.
Els tractaments a base d’extractes de plantes, com els purins d’ortiga o consolda i les infusions de cua de cavall, van molt bé per les plantes de llúpol. Aquest és un tema una mica extens per tractar aquí, però pots trobar molta informació sobre aquests preparats a internet.
Poda: A la tardor, quan les plantes no conservin cap fulla i s’hagin assecat completament, tallarem les tiges a 5 centímetres del terra. I a finals d’hivern o principis de primavera podem desenterrar el voltant d’aquestes tiges i tallar tota la part seca de l’any anterior fins arribar a la part tendre de l’arrel, la qual cosa enfortirà la nova brotada.


I finalment… la collita!!!

llupuls2Si tot va bé, passat el solstici d’estiu la planta començarà a formar uns petits plomalls a les branques laterals… Felicitats! comença la floració! En pocs dies aquests pincellets es convertiran en cons amb un polsim a l’interior d’un color groc cada dia més intens: la lupulina.
Collita: Depenent  de  la  varietat  i  les  condicions  meteorològiques,  les  flors  maduraran  entre principis d’agost i mitjans de setembre. Com reconèixer el punt òptim de maduració? A internet trobaràs moltes “teories” sobre com canvia la textura, el color o fins i tot la forma de la flor quan aquesta madura.
Poques són realment fiables, ja que el vent o la manca d’aigua també poden afectar a l’aspecte de les flors.
Finalment, la millor eina per decidir el moment de la collita serà el teu olfacte. Obre una flor per la meitat,  frega-la  fort  entre  les  dues  mans  i  olora-la.  Al  principi  els  cons  faran  olor  a  herba  fresca,  però gradualment aquesta olor anirà disminuint i apareixeran altres olors més intenses i particulars. A partir d’aleshores  estigues  atent  i  comprova  l’olor  diàriament.  Sigues  pacients,  ja  que  els  olors  aniran augmentant. Però no badis! Si el color verd de les flors comença a virar lleugerament cap al groc, com les mongetes tendres quan ja no són tendres, vol dir que ja les hauríem d’estar collint, i si a l’interior fan olor d’all, vol dir que ja hem fet tard…
Assecatge: Utilitzar flors fresques acabades de collir per elaborar cervesa és un luxe que només aquells que tenen plantes a prop es poden permetre. Aprofita-ho! si tens massa collita per utilitzar-la de cop i necessites assecar-la per que es conservi fins la propera elaboració, posa’t en contacte amb nosaltres i t’assessorarem sobre l’assecatge en funció de les teves possibilitats tècniques.
I de moment això és tot. Només ens queda dir-te que estem molt agraïts per poder compartir amb tu la nostra passió per aquesta planta tan especial, i desitjant també que comparteixis amb nosaltres la teva
experiència!
Fins aviat!
Jordi

www.lupulina.cat
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
tel. 679056600

Per dir la teva sobre l'article pots fer-ho aquí

Aquest mes

loader